Començo a estimar ser esclava dels teus ulls.
Amb la teva freda mirada aconsegueixes escalfar tot el meu interior. Amb tan sols un fugaç instant de contacte, em mates i em regales la vida.
Propietària dels meus somnis, propietària de tantes nits en vela, de l'ardent infern que em glaça i que m'abraça amb el seu gèlid foc.
T'estimo, amb una passió cega. T'espero, amb desesperat anhel. Perquè ets la raó de les meves llàgrimes. Perquè ets la meva condemna i el meu cel.
Tu, que voles lliure com el vent no oblidis a qui alça als teus peus el seu lament, detingues la teva mirada altiva en els meus ulls i estima'm sota la llum de la lluna perquè pugui viure.
CLARA WOOLF DALLOWAY
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada