He escalat muntanyes i m'he llençat per precipicis, també he caminat per valls planeres i m'he revolcat pels prats més suaus, tous com el cotó. M'he perdut per boscos fent d'exploradora sense equip de supervivència. He vist miratges en els deserts del cor que em mostraven els oasis sommiats i he vist aurores boreals rodejada del gel més blau. He baixat a pulmó al fons marí per cercar-te un estel. M'he enxopat de llàgrimes fins estobar-me la pell i l'esperit, també m'he cremat els ulls, i l'ànima amb la llum del teu cor. He arribat a la lluna, perseguint els núvols i m'hi he passejat buscant la vida abans que l'aigua.
... tot això he fet i vull seguir fent, ho faig per tots aquells que m'estimen i estimo, per tu i amb tu, per ells i amb ells. Ho pots soportar? és l'únic que vull saber.
SÍLVIA AUGÉ TARRÉS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada