Galàxies

Hi ha una Via subterrània, paral·lela a la Làctea però real, que em xucla les nits des de l'espai sideral, i amb una canyeta, de molt lluny, bufa i esquitxa de colors vius totes les mortalles que duc arrapades cos endins transformant-me en pintora experta en punts de sutura d'incerts destins. He descobert que ho fa des de l'espai que hi ha entre els minarets d'un castell deshabitat de l'altra banda de la riba -on hi ha a la vegada un foc de màgica llar que mai no s'apaga- i els ulls del mussol que em transforma vetllant-me i fent-me vetlladora d'estrelles i focs. Hi ha una Via subterrània que cap sencera en la vila dels contes que parlen d'amor, des d'on se'm permet ser des de dintre, i on puc ballar, puc escriure i puc badar sense por del viure ni l'haver d'estar. Hi ha una Via subterrània que em convida a caminar, des de sempre i de molt lluny, combregant amb mi la nit que no s'esmuny, consagrant així la vida que mereix ser batejada i defensada com un puny.
Montse Vergés i Porter